Sovint parlem d’arquitectura tradicional i bioconstrucció, són dos termes que recullen aspectes similars però amb matisos que cal distingir. Per definició, l’arquitectura és ‘l’art o tècnica de projectar i construir edificis’, i la tradició és ‘el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d’alt valor per a la pròpia cultura’.

Per tant, l’arquitectura tradicional comprèn tots aquells coneixements i tècniques utilitzats en les construccions que emanen de la implantació d’una comunitat en el seu territori, i que responen a la seva identitat cultural i social. Com en el cas del mas de Burot, són construccions elaborades pels propis usuaris utilitzant materials propers, accessibles i poc elaborats, i fent servir unes tècniques que han estat testades durant milers d’anys. Les edificacions que se’n deriven són funcionals, s’adapten al medi, i estan en equilibri amb la natura i l’ésser humà.

Imatge del Mas de Burot. Foto: Mas de Burot

Aquests són precisament alguns dels objectius de la bioconstrucció, anomenada també construcció sostenible o ecològica. Però el concepte de bioconstrucció va més enllà i es basa en construir utilitzant materials de baix impacte ambiental, propers, reciclats, reciclables o d’origen vegetal fàcilment extraïbles. Es tracta de prendre consciència del gran impacte que genera en el medi ambient el fet de construir, de la limitació dels recursos disponibles, i de la necessitat de viure amb equilibri amb el nostre entorn.

En definitiva, la bioconstrucció aprofita molts materials i tècniques utilitzats en l’arquitectura tradicional, ja que aquests tenen un baix impacte ambiental, són naturals i biocompatibles, però no renuncia a fer servir altres materials i tècniques més modernes, sempre i quant s’assoleixin els seus objectius: promoure un desenvolupament sostenible que no esgoti els recursos, i proporcionar un hàbitat saludable.

Text: Òscar Benet, arquitecte de l’obra.