L’arquitectura i els seus usos
El Mas de Burot està situat en mig del bosc, integrat al paisatge, en un altiplà reduït on s’aprofita la roca i el pendent del terreny per a construir l’edifici. La façana principal està en posició dominant acarada a migdia, el mas arrecerat al vessant de la muntanya protegit dels vents, proper a una via de comunicació i a un torrent o via d’aigua.L’estructura és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis superior, amb petites ampliacions i tancat amb mur de pedra seca per al bestiar.
En la majoria dels casos l’execució dels masos anava a càrrec d’un mestre d’obres que tenia per ajudants els amos del mas. El Mas de Burot compleix la gran majoria de característiques comunes a tots els masos dels Ports com a la resta del terme:
- S’ubica en un desnivell del terreny que permet accedir al primer pis a peu pla.
- L’organització dels espais respon a criteris funcionals i van creixent segons les necessitats, nous volums s’adossen al mas.
- Els materials emprats són de proximitat, parets de pedra seca, envans de canyissos, bigues de fusta, teules...
- La teulada del cos principal és de dos vessants, les teules es disposen al damunt dels canyissos que es recolzen sobre unes bigues i aquestes sobre les parets mestres.
- El cos principal i originari de l’edifici té dos pisos i de planta rectangular. la.
- La planta baixa és destinada als animals.
Una característica singular del Mas de Burot és la ubicació de la zona de cuina-menjador, a l’entrada principal, a la planta baixa, tot i que habitualment se situaria a la primera planta. Una segona particularitat és que no té cisterna d’aigua, ja que la casa s’abastia d’una font propera. El mas no ha estat mai connectat a cap tipus d'aigua ni subministrament elèctric.
A la primera planta hi ha tres dormitoris de petites dimensions, a més d’un rebost i un magatzem. J.V. Lleonart, que va viure al mas, recordava que el dormitori més gran era el de la seva iaia, Rosa, en un segon dormitori hi dormien els seus pares (Francisco i Francisca) i, en el tercer i últim, ell i el seu germà Salvador.
L’obrador era l’espai on guardaven el carro i també feia de taller per elaborar canyissos, escales. Des d’aquest indret hi ha un accés a la pallissa –actualment ensorrada- que en la part interior està dividit per un envà de canyissos-, que crea un petit espai. És en la part superior d’aquesta petita sala en què la família tenia amagats productes bàsics en l’època del racionament.
- S’ubica en un desnivell del terreny que permet accedir al primer pis a peu pla.
- L’organització dels espais respon a criteris funcionals i van creixent segons les necessitats, nous volums s’adossen al mas.
- Els materials emprats són de proximitat, parets de pedra seca, envans de canyissos, bigues de fusta, teules...
- La teulada del cos principal és de dos vessants, les teules es disposen al damunt dels canyissos que es recolzen sobre unes bigues i aquestes sobre les parets mestres.
- El cos principal i originari de l’edifici té dos pisos i de planta rectangular. la.
- La planta baixa és destinada als animals.
Una característica singular del Mas de Burot és la ubicació de la zona de cuina-menjador, a l’entrada principal, a la planta baixa, tot i que habitualment se situaria a la primera planta. Una segona particularitat és que no té cisterna d’aigua, ja que la casa s’abastia d’una font propera. El mas no ha estat mai connectat a cap tipus d'aigua ni subministrament elèctric.
A la primera planta hi ha tres dormitoris de petites dimensions, a més d’un rebost i un magatzem. J.V. Lleonart, que va viure al mas, recordava que el dormitori més gran era el de la seva iaia, Rosa, en un segon dormitori hi dormien els seus pares (Francisco i Francisca) i, en el tercer i últim, ell i el seu germà Salvador.
L’obrador era l’espai on guardaven el carro i també feia de taller per elaborar canyissos, escales. Des d’aquest indret hi ha un accés a la pallissa –actualment ensorrada- que en la part interior està dividit per un envà de canyissos-, que crea un petit espai. És en la part superior d’aquesta petita sala en què la família tenia amagats productes bàsics en l’època del racionament.
*Informació facilitada per 'El Mas de Burot. Història social i econòmica' de Salvador Cardó Sabaté (2016) i ‘Conservació i restauració del Mas del Negre, dit també Mas de Burot’ de Consol Marcó Bardella (2016).
Bioconstrucció i elements singulars
El Mas de Burot segueix el patró de les tècniques constructives de la seva època, quan era habitual l'ús de materials naturals i no adulterats procedents de l'entorn proper. Avui ho denominem bioconstrucció.Les parets del mas estan formades per murs de pedra arrebossats de calç i argila que permeten la transpiració i al mateix temps eviten la transmissió de la calor a l’estiu i la pèrdua d’escalfor a l’hivern. En definitiva, són bons aïllants tèrmics. L’ús de materials amb gran capacitat de transpiració regulen de forma natural la humitat atmosfèrica de l’interior de l’habitatge.
Tots els materials emprats al Mas de Burot són naturals i de l’entorn més proper. Així, els colors de la pedra i de les teules es confonen i s’integren en el paisatge, oferint una imatge d’equilibri biològic, estètic i de respecte pel medi natural. L’estudi de la previsió de les incidències climàtiques -sol, pluja i vent-, així com l’orientació solar que rep aquesta construcció, amb la façana principal al sud, confortava la vida del dia a dia de la família de masovers.
El Mas de Burot compta amb diversos elements arquitectònics singulars que li atorguen personalitat pròpia:
La cuina-menjador
A través de la porta principal del mas, d’arc de llibret, s’accedeix a la cuina-menjador i al pessebre amb cabuda per a un o dos animals grans. Habitualment en els masos la cuina-menjador se situava a la primera planta. Així, per entrar al pessebre o bé la mula o el burro havien de passar per un lateral del menjador. La família feia els seus àpats a la cuina, on destaca un forn revestit de pedra.
Portes i finestres
El mas disposa de cinc entrades. Les portes exteriors com interiors, són molt senzilles de fusta de pi. Les finestres, també de fusta de pi, són petites i opaques, molt funcionals, perquè ajuden a l’equilibri tèrmic interior de l’habitatge, permeten la ventilació natural i mantenen una temperatura força estable.Les frontisses dels finestrons són a la dreta per aprofitar millor la rotació del sol, així la llum penetra durant tot el dia.
Envans de canyissos
Els envans separadors de la majoria d’habitacions estant treballats amb la unió de diversos canyissos verticals enguixats.
El fumeral i la xemeneia
El forn de la cuina-menjador disposa d’un gran fumeral de tir directe i una xemeneia a la teulada amb quatre teules disposades en forma de piràmide.
La tanca del corral
A l’oest hi ha el tancat pel bestiar realitzat amb mur de pedra seca. Es va construir en època moderna perquè el corral es quedava petit.
*Informació facilitada per 'El Mas de Burot. Història social i econòmica' de Salvador Cardó Sabaté (2016) i ‘Conservació i restauració del Mas del Negre, dit també Mas de Burot’ de Consol Marcó Bardella (2016).
Testimoni de la història
El Mas de Burot ha estat testimoni al llarg de la seva història de conflictes d’àmbit local i nacional que han marcat profundament els seus habitants.El primer dels esdeveniments es coneix com els ‘successos’ d’Orta, el 1919. Fou un aixecament popular en contra de l’Ajuntament. En realitat era contra la família Terrats, que va governar molts anys el municipi des de l’alcaldia i des de la secretaria.
La revolta va esclatar el 30 de juliol, part de la població va desarmar la Guàrdia Civil, van assaltar l’Ajuntament i linxar a l’alcalde (Onofre Godes), que moriria dos mesos després. Un altre grup de revoltats va perseguir al Secretari (Terrats), que s’escapolia en direcció a Prat de Comte, el van interceptar i el van agredir fins que creien que ja estava mort, però, el van deixar malferit i va poder arribar a Prat de Comte on va ser auxiliat. El Joan-Baptista Lleonart hauria intervingut en aquesta última acció. El masover va estar a punt de ser encausat. Va tenir sort, però va agafar por i va estar 4 o 5 anys sense baixar al poble.
La Guerra Civil
Quan el 1936 esclata la Guerra Civil, Francisco Lleonart Roig tenia 19 anys i el seu germà petit, Baptista, era un adolescent de 15 anys. L’Exèrcit de la República no els mobilitzà però amb l’entrada de les tropes franquistes a Orta, a partir del 3 d’abril de 1938, els germans van ser reclutats per anar al front amb aquest exèrcit. Enviaren el jove Baptista, de la lleva del Biberó, al front de Guadalajara. El benjamí no va tornar a casa fins sis anys després de la seva mobilització forçada.El germà gran, amb problemes de salut, sembla que per una malaltia pulmonar, fou retingut a Saragossa. Un comandament li va proposar marxar al poble per a recuperar-se però un cop al mas va ser delatat com si fos un desertor. Va tenir problemes amb la justícia militar i el van encausar.
Amb l’entrada dels franquistes, a l’abril del 38, la majoria dels veïns d’Orta van marxar atemorits i es refugien a masos i inclús a coves. El Mas de Burot va albergar unes cinc o sis famílies. Més tard, i davant el perill de bombardejos de l’aviació republicana, els masovers van cobrir tota la teulada amb branques de pins per camuflar l’estructura i passar així desapercebuda per l’aviació.
Amb l’entrada dels franquistes, a l’abril del 38, la majoria dels veïns d’Orta van marxar atemorits i es refugien a masos i inclús a coves. El Mas de Burot va albergar unes cinc o sis famílies. Més tard, i davant el perill de bombardejos de l’aviació republicana, els masovers van cobrir tota la teulada amb branques de pins per camuflar l’estructura i passar així desapercebuda per l’aviació.
Els maquis i l’època del racionament: 1939-1953.
Finalitzada la guerra, al massís dels Ports van operar grups armats antifranquistes, coneguts amb el nom de maquis, que es van enfrontar a la Guàrdia Civil. Els maquis comptaven amb la complicitat d'alguns masovers, convertits en elements claus per a l'avituallament d'aquestes guerrilles rurals. El Mas de Burot no va tenir cap contacte amb els maquis, però sí amb el control que exercia la Guàrdia Civil a la zona.Durant la postguerra, s'imposà un període de racionament dels productes de primera necessitat a productors i consumidors. Els agricultors van intentar ocultar part de la seva producció, destinant-la al consum propi o per a la venda en el mercat negre. L’any 1945 els propietaris de Mas de Burot tenien fitxes de racionament, corresponents a les famílies amb menys recursos: pagesos, obrers o pastors, com era el seu cas.